Fitoteràpia Xinesa
Inici » Fitoteràpia Xinesa
La Fitoteràpia Xinesa és la teràpia a través de les plantes (85%) de la Medicina Tradicional Xinesa (MTX), tot i que també inclou substancies animals (13%) i minerals (2%). També ho podem trobar sota el nom de Suplementació Energètica, ja que la nomenclatura de fitoteràpia literalment només fa referència a les substancies del món vegetal. A occident la utilització dels animals no està permesa, se substitueix per substancies vegetals amb la finalitat d’obtenir un resultat similar i satisfactori.
El pare de la farmacopea Xinesa és Shen Nong, va viure 2.500 anys a.c i moltes de les plantes que va descobrir, encara s’utilitzen en l’actualitat.
Tot i que l’acupuntura i els massatges són considerats a occident com teràpies més destacades, a Xina la fitoteràpia es prescriu en gairebé tots els casos, i es considera l’eina més important en els tractaments. Actua de manera interna i sobretot en trastorns crònics, on el desequilibri ja està gairebé consolidat. Depenent de quin trastorn, no administrar fitoteràpia xinesa pot comportar no arribar a l’arrel del problema i la milloria pot trigar més a arribar.
Tradicionalment la Fitoteràpia Xinesa es prenia en forma de infusions (tang), actualment aquest sistema encara està vigent però han sorgit altres maneres d’administració per facilitat la comoditat de l’usuari, com les pastilles (wan), càpsules o en pols (san).
Per poder seleccionar la fórmula adequada en cada pacient, prèviament s’ha de realitzar una valoració segons les bases i els fonaments de la Medicina Tradicional Xinesa, la teoría del Yin-Yang i la teoría dels cinc elements, així ens permet localitzar el desequilibri energètic global existent.
Cada una de les fórmules té una naturalesa (freda, fresca, tèbia i calenta), un gust (picant, amarg, àcid, salat o dolç) i un tropisme o direcció cap a una zona del cos (meridià o òrgan), per poder així escollir la més adequada en cada cas
En la majoria del casos, la Fitoteràpia Xinesa s’administra per via oral per poder resoldre trastorns interns, però també es pot aplicar de manera tòpica a través de cataplasmes, liniments, pegats o esprais, en casos de trastorns externs produïts per lesions musculars, tendinoses o òssies, i també en el camp de la dermatologia.