Fertilitat femenina

Dona amb test d’embaràs al dormitori

Es considera una infertilitat quan una dona no es queda embarassada després de tenir relacions sexuals sense protecció durant 1 any. La infertilitat afecta el 8-15% de les parelles en edat reproductiva i en els últims 50 anys ha augmentat molt la incidència, sobretot per la voluntat de retardar la maternitat de les dones.

Els motius de la infertilitat són la mala qualitat del esperma (35%), la disfunció en l’ovulació de la dona (20%), el mal funcionament de les trompes de Fal·lopi (30%), la mucosa cervical anormal (5%), i causes desconegudes (10%). Aproximadament un 30-40% dels casos, la infertilitat és masculina i un 60-70% femenina.

La infertilitat primària, es defineix quan una dona no ha estat mai embarassada i la infertilitat secundària quan prèviament hi ha hagut embaràs, independentment de si ha arribat a concebre.

CICLE MENSTRUAL

La fertilitat de la dona s’inicia al cervell  amb les hormones FSH (Hormona fol.liculstimulant) i LH (Hormona Luteïnitzant). Aquestes hormones viatgen a través de la sang cap al sistema genital femení,  i aporten l’estimulació química necessària perquè els ovaris iniciïn el cicle menstrual i que aquest es dugui a terme de manera correcte.

La  durada d’un cicle menstrual normal és de 28 dies.   El dia 1 del cicle és el primer dia de la menstruació i l’últim dia del cicle, és el dia abans de l’arribada de la propera menstruació. El cicle menstrual està dividit en dues fases, la primera és la fase fol·licular i la segona la fase lútea.

Fase Fol·licular

La fase fol·licular és del dia 1 al dia 14 del cicle.  La hipòfisis comença a produir les hormones FSH y LH per estimular el creixement de nous fol·licles a l’ovari.

A partir del dia 7 de cicle, alguns d’aquest fol·licles creixen més que els altres i comencen a produir quantitats d’estrògens. D’aquests fol·licles, un d’ells ha de madurar fins a convertir-se en l’òvul.

Els estrògens tenen diferents funcions:

  • Ajudar a créixer l’endometri, que albergarà el fetus en cas d’embaràs.
  • Crear moc fèrtil per poder conduir l’esperma cap a l’interior de l’úter en cas necessari.
  • Induir la secreció d’hormona LH, responsable de produir l’ovulació a la propera fase.

Després de la menstruació, l’endometri, la part interna de l’úter que durant el sagnat s’ha reduït, torna a créixer i a augmentar el seu gruix.

Fase Lútea

El dia 14 es produeix l’ovulació gràcies a l’hormona LH, l’òvul és expulsat de l’ovari i es dirigeix cap a les trompes de Fal·lopi, on es pot trobar amb l’esperma (si aquest ha estat introduït) i fecundar, en cas contrari es dirigirà cap al úter per ser expulsat en la propera menstruació.

En aquesta fase l’endometri secreta substàncies per si hi ha l’arribada d’un embrió, fase  on  predomina la progesterona, hormona que té les següents  funcions:

  • Ajudar a implantar l’embrió a l’úter en cas d’embaràs.
  • Estimular la producció de nutrients per si hi ha hagut embaràs.
  • Mantenir inhibida la producció de FSH del cervell, i així no crear nous fol·licles

Al final de la fase lútea, en cas d’embaràs es manté la producció de progesterona durant els nou mesos, però en cas contrari aquesta hormona baixa de tal manera que es descama l’endometri, és expulsat a través de la menstruació, i es torna a iniciar un nou cicle.

TCB

La Temperatura Corporal Basal (TCB) és la temperatura que registra el cos d’una dona en el moment en que es desperta al matí, quan el cos està totalment descansat i el metabolisme està en un nivell basal.  La TCB en la fase fol·licular es relativament baixa i augmenta després de l’ovulació degut a l’acció de la  progesterona i s’ha de mantenir elevada durant la fase lútea.

MOC CERVICAL

El nivell màxim d’estrògens a la fase  fol·licular estimula la producció de moc cervical o flux vaginal uns sis dies abans de l’ovulació. La quantitat i la qualitat d’aquest moc cervical, ens indica l’estat de la fertilitat femenina.  Encara que hi ha diferents tipus, un moc elàstic, lliscant i anomenat “de clara d’ou”, és l’indicat de mostrar-nos que existeix un millor grau de fertilitat. Una vegada s’ha produït l’ovulació i amb l’acció de la progesterona el flux tendeix a desaparèixer.

TRACTAMENT DE LA INFERTILITAT FEMENINA

És imprescindible tenir un informe ginecològic que ens mostri l’estat de l’aparell genital femení, l’existència d’alguna disfunció anatòmica o alguna anomalia més considerable con poden ser miomes, una endometriosis, el SOP (Síndrome de l’ovari poliquístic), o l’estat de les trompes de Fal·lopi, i també és de suma importància una analítica, sobretot de les hormones FSH, LH i antimulleriana.

En un tractament de la fertilitat femenina, per tal que es produeixi l’embaràs, primer hem de poder avaluar qualsevol paràmetre que pugui estar desajustat de tots els mostrats anteriorment.  Estudiarem com és el seu cicle menstrual, la seva menstruació i la seva ovulació.   Li farem agafar la TBC cada matí i les observarem en cada una de les fases.  Tota aquesta informació juntament amb una valoració global des de la MTX, ens donaran les pautes per saber el camí que haurà de tenir el tractament de la pacient.

Un treball de la infertilitat femenina des de la perspectiva de la MTX té diverses avantatges:

  • Al realitzar el diagnòstic, estem buscant la causa del desequilibri i no quedar-nos exclusivament amb els símptomes externs.
  • Al tenir una visió holística i global del cos, també podem harmonitzat altres trastorns que aparentment no semblen estar relacionats, com problemes digestius, insomni, estat d’ànim, mal de cap…
  • El tractament mai és invasiu ni agressiu i promou el bon estat de salut de la pacient.

El tractament de la infertilitat femenina difícilment tindrà una durada  de setmanes, habitualment són tractaments a partir de quatre o cinc mesos com a mínim i poden allargar-se fins a més d’un any, ja que no busquem l’embaràs immediat sinó l’harmonització global de la dona. Tot i així és habitual notar canvis ja des de la primera menstruació, i així poder ella mateixa comprovar com el seu cos es va equilibrant.

Desplaça cap amunt