Musculoesquelètic

Els dolors musculoesquelètics comprenen una gran varietat de trastorns inflamatoris i degeneratius de l’aparell locomotor.  El dolor pot ser produït per un trauma, però moltes vegades apareix sense cap lesió, pot ser agut o crònic.  És molt habitual en la pràctica clínica diària tenir pacients amb dolor, afectant a totes les edats però sobretot a la població femenina i a partir dels 60 anys.

La Medicina Occidental convencional davant d’un dolor i una inflamació actua habitualment amb medicaments analgèsics per inhibir les prostaglandines responsables de que es manifesti i de que es propagui.

Des de temps molt remots ja consideraven l’acupuntura com un analgèsic.  Els meridians que recorren el cos coincideixen amb estructures nervioses i vasculars.  La energia (Qi), i la sang circulen per tota aquesta xarxa de canals i quan s’estimulen punts d’acupuntura, s’origina un mecanisme neurofisiològic d’inhibició del dolor.

Mecanisme del dolor

El dolor comença quan els receptors localitzats al sistema extern de la pell són excitats, produint unes substancies anomenades prostaglandines,  i posteriorment  es condueix per les fibres nervioses més internes, manifestant un dolor agut i localitzat, o més lleu i difícil de localitzar, que moltes vegades també va relacionat amb la inflamació.

Teoria de la Porta de Control

Melzack i Wall (1965),  han aportat una explicació científica per entendre el mecanisme d’acció de l’acupuntura en el dolor, la teoria de la Porta de Control.  El trajecte del dolor que s’inicia al Sistema Nerviós Parasimpàtic (SNP) com pot ser un dit o un genoll, fa una aturada en una estació a nivell de la medul·la espinal i continua en direcció al cervell.  Al aplicar l’acupuntura es crea un obstacle en aquesta estació, de tal manera que impedeix el camí patològic del dolor bloquejant-lo.  L’acupuntura també fa segregar el nivell d’endorfines del cos, augmentant així el llindar del dolor.

Segons el tipus de teixit afectat

  • Muscular:  Contractura muscular, Contusió muscular. Els dolors musculars empitjoren amb el moviment.
  • Tendons:  Tendinitis
  • Lligaments:  Esquinç       
  • Articulació:  Artritis, Artrosis, Bursitis
  • Nerviós:  Neuràlgia

Definició del tipus de disharmonia

  • Contractura muscular:  Contracció persistent i involuntària del muscle.
  • Contusió muscular:  Trauma directe amb possible ruptura de vasos sanguinis podent provocar hematomes.
  • Tendinitis:  Es la inflamació i/o posterior degeneració del tendó, teixit no contràctil que uneix l’os i el múscul.          
  • Esquinç:  Distensió o estirament excessiu d’un lligament, teixit elàstic que uneix les dos parts òssies d’una articulació.  Es produeix després d’un cop brusc, caiguda o torcedura. 
  • Artritis:  És la inflamació d’una articulació.  Existeixen diferents tipus d’artritis però una d’elles és la Artritis Reumatoide,  d’origen autoimmune.
  • Artrosis:  És la degeneració del cartílag d’una articulació.  És habitual en les articulacions de la columna vertebral, genolls, malucs i espatlles.  Sol passar en gent a partir dels 60 anys, i afecta tant a homes com a dones.
  • Bursitis:  Inflamació de la bursa, bossa que conté líquid i que forma part de l’articulació.
  • Neuràlgia:  Dolor o sensació en el recorregut d’un nervi. La neuràlgia del trigemin i la ciàtica són exemples de les habituals.

Segons la localització del dolor

  • Columna vertebral:  cervicàlgia, lumbàlgia, dorsàlgia, ciàtica.
  • Espatlla: Espatlla congelada, tendinitis, bursitis, artritis, artrosis, inestabilitat articular.
  • Colze:  colze de tenista, colze de golfista.
  • Monyeca:  Síndrome del túnel carpià. 
  • Mà:  artrosis, artritis, tendinitis. 
  • Maluc: artrosis, bursitis, ciàtica.
  • Genoll:  artrosis, artritis,  patologia  dels lligaments, esquinç del menisc, patologia de la ròtula.
  • Turmell:  esquinç del turmell, tendó d’Aquil·les.
  • Peu:  fascitis plantar, gota.

SÍNDROMES DES DE LA MEDICINA TRADICIONA XINA

Des de la perspectiva de la Medicina Tradicional Xina, el dolor que afecta al sistema muscular, als tendons i a les articulacions, s’anomena síndrome Bi o síndrome d’obstrucció dolorosa.  El síndrome Bi pot presentar dolor, entumiment, pesades i dificulta la mobilitat en els meridians localitzats al llarg de l’organisme. Fer una valoració és primordial per poder diferenciar quins són els canals afectats, poder trobar el motiu de la disharmonia, i poder-ho tractar d’una manera més eficient.

Els diferents síndromes de disharmonia que podem trobar en el Síndrome Bi, són els següents:

  • Estancament de Sang:  Dolor fort, punxant i localitzat, que pot arribar a immobilitzar la zona afectada. Les molèstia augmenten durant la nit.  Pot venir precedit d’un estancament de Qi.
  • Estancament de Qi:  Dolor amb espasmes i contraccions.  Relacionat molt directament amb l’estrès.
  • Atac extern de factors patògens (vent, fred, calor i humitat):  Dolor que empitjora segons la climatologia externa.
    • Vent: dolor que es mou i va canviant de lloc.
    • Fred: dolor intens i agut que millora amb l’aplicació de calor. Temor al fred.
    • Humitat: dolor fix que empitjora en els dies plujosos o ennuvolats. Pot estar inflamat i manifestar edemes.
    • Calor: Dolor amb inflamació, rubor i edema, que no tolera la palpació.
  • Deficiència de Qi i sang:  Segons la teoria dels cinc elements, el sistema muscular pertany a l’element terra i la Melsa és l’encarregada de nodrir tota la musculatura del cos. Si la persona presenta una deficiència de Melsa o una deficiència d’energia (QI) generalitzada, pot mostrar debilitat muscular per manca de nutrició.Quan una musculatura està dèbil és més fàcil que els factors externs com el vent, el fred i la humitat penetrin als teixits i produeixin dolor.

Tècniques per millorar el Síndrome Bi des de la Medicina Tradicional Xina

Després d’haver realitzat una valoració en cada un dels casos, el terapeuta decideix quines són les tècniques que utilitzarà per poder tractar i eliminar el dolor.  Habitualment se n’utilitzen més d’una alhora, alguna d’elles com la acupuntura, la moxibustió i les ventoses s’apliquen a la consulta, i d’altres com la fitoteràpia, és el pacient que s’ho va prenent diàriament a través de capsules, pastilles o decoccions. 

  • Acupuntura
  • Moxibustió
  • Ventoses
  • Massatge Tuina
  • Fitoteràpia Xinesa.
  • Electroacupuntura

Segons la teoria dels cinc elements, a cada un dels òrgans li correspon un teixit, així si vull millorar la musculatura, els tendons, els lligaments o els ossos, actuaré en el seu òrgan corresponent.

  • Musculatura:                                     Melsa
  • Tendons i lligaments:                         Fetge
  • Ossos:                                              Ronyó

La fitoteràpia xina també s’utilitza a nivell tòpic a través de cataplasmes, ungüents, olis i cremes per tractar la zona danyada d’una manera més directa.  Tot aquest conjunt de remeis s’han utilitzat durant molts anys a l’antiga Xina, sobretot pels guerrers d’arts marcials, en que durant els seus combats, eren habituals les contusions i ferides d’arma blanca, i necessitaven una solució ràpida i eficaç al moment.

APLICACIÓ DE GEL

Tot i que la medicina convencional occidental aplica gel en molts dels casos quan hi ha hagut una contusió o inflamació, la Medicina Tradicional Xina no l’utilitzarà mai.  El gel fa disminuir el dolor i baixar la inflamació en el moment d’aplicar-lo, però també bloqueja la zona, així que posteriorment el dolor tornarà a sorgir, empitjorarà i farà més llarga la recuperació o més crònica la situació.

Davant d’una contusió si existeix dolor i inflamació actuaren amb plantes i herbes xines fresques per poder desinflamar i baixar el dolor, i posteriorment quan ja no existeixi inflamació ni estigui vermell canviarem el tractament però seguirem actuant per no cronificar la lesió, ni que es converteixi en una zona sensible als canvis climàtics com el fred o la humitat.

Loading...

Desenvolupat per Botigues Online ServiShopping