Història de la MTX
Trobades arqueològiques indiquen que fa 5.000 anys, els xinesos utilitzaven plantes medicinals, minerals, moxibustió i agulles d’os o de pedra.
La mitologia xinesa en el camp de la medicina conté tres éssers mítics o llegendaris que marcaran el futur de la Medicina Tradicional Xinesa, Fu Xi, Shen Nong, i Huang Di.
Fu Xi (2.852 a.c.). Se li atribueix el descobriment dels 8 trigrames a la cuirassa d’una tortuga, gràcies a la seva infatigable observació de la naturalesa. Els 8 trigrames figuren les mutacions perpetues de totes les coses, que van inspirar el I Ching o Llibre de les mutacions, obra mestra de la cosmologia xinesa a on es transmeten les primeres lleis de l’univers.
L’emperador llegendari Shen Nong (2.738-2.697 a.c.), és considerat el pare de la farmacopea tradicional xinesa, i és conegut també com El gran herborista. Segons la llegenda cada dia procedia a l’estudi de plantes en el seu medi natural, i posseïa un animal transparent que al ingerir una planta, podia veure el trajecte d’aquesta. Així va conèixer l’acció de les substancies en els meridians i en els òrgans. Se li atribueix l’obra Shen Non Beo Cao Jing o Matèria Mèdica de Shen Nong, on es recull la descripció de 365 substancies de les quals 200-250 s’utilitzen encara en l’actualitat.
Huang Di era l’Emperador Groc (2.697-2.597 a.c.), conegut per realitzar profunds canvis a la societat d’aquell temps. Tenia un gran interès per la ciència i per la recerca de la immortalitat. Això li va fer investigar els fonaments de la medicina i els misteris de la longevitat. Se li atribueix el Huang Di Nei Jing o Clàssic intern del Emperador Groc. Tot i que no va estar escrit fins una època posterior, és una recopilació de conversacions mantingudes amb el metge de la cort. Al llarg dels anys se li afegeixen nombroses anotacions i ampliacions. Els últims textos del llibre conservats que han sobreviscut daten del s. XIV d.c.
Aquests tres llibres, en versions actualitzades existeixen en el present, i juntament amb altres, són referència quan parlem de les bases i dels fonaments de la Medicina Tradicional Xinesa, i són anomenats “els clàssics”.
Durant molts segles, la medicina tradicional va ser l’única medicina que es trobava a Xina, el poder estava format per dinasties i els emperadors facilitaven la seva pràctica. Al s. XVIII van arribar missioners i comerciants europeus, la influencia occidental era present, i des de Xina van començar a viatjar a l’estranger per estudiar una altre medicina que la consideraven més innovadora. Així a l’ inici del S. XX, Xina ja tenia les seves pròpies facultats de medicina occidental, i les tècniques tradicionals van començar a ser descartades per considerar-se poc científiques.
Fins llavors la medicina tradicional s’havia ensenyat de mestre a deixeble, sovint dins de llinatges familiars i era practicada a casa del metge.
El 1911 en el marc d’una revolució va ser el final de les dinasties. Un metge amb formació occidental i polític que formava part del govern republicà, va liderar la revolta i va posar restriccions en la pràctica de la medicina tradicional, fins que al 1929 es va voler prohibir. Gràcies a la reacció del poble, d’un nombrós grup de metges tradicionals en contra d’aquesta mesura i una gran concentració a Shangai, el 17 de març de 1929 la medicina tradicional va ser rehabilitada i des de llavors es festeja aquesta data, com el dia de la Medicina Tradicional Xinesa.
A partir d’aleshores es van emprendre investigacions per tal de demostrar científicament la eficàcia de la medicina tradicional, i es van dur a terme intents de fusionar les teories mèdiques de la medicina occidental i de la medicina tradicional xinesa.
És a partir del 1950 amb el mandat de Mao, quan es va reorganitza l’ensenyança i es va formalitzar el programa oficial que a partir d’aquell moment serà anomenat Medicina Tradicional Xinesa (MTX). Es van crear escoles i es van fer oficials les especialitats de medicina interna, medicina externa, ginecologia, pediatria, oftalmologia, otorinolaringologia, etc… a fi de poder homologar una ensenyança de qualitat sense canviar la seva essència i poder instituir la MTX com a medicina de l’estat.
Des de mitjans del s. XX conviuen oficialment la medicina occidental (MO) i la medicina tradicional xinesa. Actualment els pacients recorren a la MTX o a la MO segons la naturalesa de la seva malaltia. Cada una de les medicines té els seus punts forts, per això la combinació de les dues funciona molt bé.
MEDICINA TRADICIONA XINESA A OCCIDENT
A occident encara es considera una teràpia alternativa i per a molts occidentals pot semblar complicada i esotèrica i els resulta estrany les explicacions sobre el Yin i el Yang, o sobre l’energia vital anomenat Qi. En realitat, la medicina tradicional xinesa és molt directe i fàcil d’entendre, es basa en la naturalesa, en l’antic coneixement de les plantes, en els propis recursos autocuratius del cos, utilitza la intuïció i el sentit comú.