Entendre la MTX

 

 

 

CONCEPTES FILOSÒFICS DE LA MEDICINA TRADICIONAL XINESA

Antigament els terapeutes de la medicina tradicional, només cobraven si els seus pacients estaven sans, degut a la importància que donaven a la prevenció de les malalties.  Si es posaven malalts consideraven que el terapeuta no havia realitzat bé la seva funció.

Aquest enfoc de la prevenció, posa èmfasi en l’harmonia i l’equilibri de la vida quotidiana, prestant atenció al que mengem, al deport, a les emocions, a la vida sexual, a les hores de treball i sobretot a les hores de dormir.  L’equilibri que s’aconsegueix tenint una higiene en tots aquets aspectes, és el que genera més energia (Qi), i ens protegeix de les malalties.  La Medicina Tradicional Xinesa (MTX), demana que cada individu es responsabilitzi de la seva salut, i que cooperi amb el terapeuta en el procés, així la MTX no és considerada una manera de tractar la malaltia, sinó una manera de viure amb major equilibri, autoconsciència i vitalitat.

Un individu és una entitat completa, on tots els aspectes físic, emocional i mental estan interconnectats i són interdependents, i cap d’ells pot entendre’s de manera individual.

MACROCOSMOS I MICROCOSMOS

Per als savis taoistes de l’antiga Xina, l’univers estava organitzat i era harmoniós.  Anomenaven macrocosmos a l’univers i microcosmos al cos humà.  Ells creien que si vivíem conforme les  lleis del macrocosmos, també tindríen harmonia, i una forma de fer-ho era adaptar els nostres ritmes, als ritmes de l’univers, perquè les persones formem part d’ell.  Així hauríem d’actuar d’acord a les estacions de l’any, anar a dormir quan se’n va el sol, i aixecar-nos quan surt, menjar els aliments  que la naturalesa ens aporta en cada temporada...

Consideraven que lo que succeeix en el macrocosmos també passa en el microcosmos, la pluja alimenta els arbres, les plantes i omple els rius d’aigua, així com l’aigua que bevem ens  hidrata el cos i ens calma la set, però sempre amb equilibri i harmonia, ja que un excés de pluges pot inundar la terra, al igual que massa líquid en el nostre cos, ens pot produir retencions.

YIN I YANG

Tots els trastorns i les malalties són el resultat d’un desequilibri en el cos, i per existir l’equilibri els savis xinesos entenien que hi havia d’haver una interconnexió entre dues forces oposades i dinàmiques, que van canviant de manera constant, així el fred de l’hivern es converteix en calor a l’estiu, la foscor de la nit, en la claror del dia, i el descans es substituït per l’activitat.  Aquestes dues forces oposades son anomenades  el YIN i el YANG.

El Yin s’associa amb el fred, la lluna, l’aigua, l’aspecte femení i l’ombra, i el Yang amb el calor, el foc, l’aspecte masculí i el sol.  Aquests dos aspectes són les dues cares d’una mateixa moneda.

Per exemple, el fred i el calor són característiques de temperatura i una parella  Yin/Yang.  Només podem definir el fred, si sabem què és el calor.  Quan en el nostre cos sentim durant molt temps fred i no cessa, podem entrar en un estat d’hipotèrmia, aleshores tindrem un excés de Yin, i per poder-ho regular, ho farem amb calor o amb energia Yang.  La relació Yin y Yang s’equilibren entre ells, són una parella d’oposants, complementaris, abstractes, interdependents i estan en constant transformació.

Podem definir tot un conjunt de parelles segons la teoria del Yin-Yang.  En el cos humà també hi trobem aquesta relació, per exemple el cap i l’esquena són Yang, els peus i la part anterior del cos són Yin.   La MTX descriu les parts del cos, els òrgans i els fluids segons aquestes teories, i entén la salut com l’equilibri intern i extern entre aquests dos conceptes, i si no estan en harmonia, pot aparèixer la malaltia.

Amb un accés de Yin, hi haurà una carència de Yang, aleshores podem tenir els peus freds, estar cansats i amb manca d’energia al matí, i ens pot costar prendre decisions.  Si tenim un accés de Yang, hi haurà una falta de Yin  manifestant calor, estrenyiment, sudoració excessiva, i ens sentirem amb energia per afrontar el dia, però a la nit podem tenir dificultats per dormir.

El dia a dia del món occidental està carregat d’activitats Yang, d’estrès i tensions, i per entrar en una fase Yin és aconsellable un passeig per els parcs, estar un moment en silenci, realitzar una classe de ioga, o qualsevol activitat que relaxi i torni a l’equilibri.

L’ENERGIA VITAL O “QI”

A occident no hi ha una paraula que defineixi el “Qi”, però habitualment es tradueix per “energia vital”.  A nivell general, el Qi  és l’energia universal que activa el canvi i el moviment de totes les coses, des de les estrelles, muntanyes i rius, fins a un organisme que el fa néixer, créixer i morir.  El moviment del Qi del nostre cos afecta a totes les nostres activitats.

A xina ha una expressió que diu: “Quan el Qi es reuneix, es forma el cos físic, quan es dispersa el cos mor”.

El Qi és l’energia que estimula l’activitat, la capacitat per digerir els aliments, moure les cames, pensar, bategar el cor, i també es pot manifestar com un rancor i un nus a la gola quan estem enfadats, en un mal de cap o en una incapacitat per poder dormir.

La ciència occidental no ha demostrat l’existència del Qi perquè no es pot veure amb el microscopi, ni tampoc escanejar amb un TAC, però els terapeutes de la medicina tradicional porten més de tres mil anys treballant per harmonitzar el seu flux.

El Qi recorre el nostre cos a través d’una ret de meridians que connecten els òrgans interns amb l’exterior del nostre cos.  Els punts d’acupuntura són punts situats en aquests meridians, on s’insereixen unes agulles per harmonitzat el Qi quan no està en òptimes condicions.

LA SANG

El Qi és primordial perquè el nostre cos produeixi sang i la faci circular per els vasos sanguinis i per els meridians. Entre el Qi i la sang, hi ha una relació d’interdependència. 

De la mateixa manera que es necessita Qi per produir i fer circular la sang, aquesta alimenta els òrgans que són els que generen i mantenen el Qi.  Aleshores sang i Qi són inseparables i depenen l’un de l’altre.

Si no existís la sang, no tindríem el vehicle que ens transportés el Qi, i si no tenim Qi, no es pot transportar la sang.  EL Qi és la força motriu, i la sang és el substrat.

Des de la MTX el concepte de sang, va una mica més enllà que el que podem tenir a occident, la sang no només és un fluid vermell que recorre els nostres vasos, sinó que és el principi energètic i actiu que circula i nodreix l’organisme.  La sang i el Qi formen una parella Yin-Yang, així la sang és Yin i el Qi és Yang, i l’harmonia entre els dos representa salut.  La sang s’emmagatzema al Fetge, i el Qi als Ronyons.

LA TEORIA DELS ÒRGANS “ZANG-FU”

El terme “Zang-Fu” s’utilitza per descriure el principi del Yin-Yang aplicat al òrgans.  Els “Zang” són els òrgans Yin, i els “Fu” són els òrgans Yang.

  • Òrgans   Yin:    Fetge (F), Cor (C), Pulmó (P), Melsa (M) i Ronyó (R).                  
  • Òrgans Yang:   Vesícula Biliar (VB), Intestí Prim (IP), Intestí Gruixut (IG), Estomac (E) i Bufeta (B).

Cada un dels òrgans Yin té el seu òrgan corresponen Yang, i cada una d’aquestes parelles està associat a un òrgan dels sentits i a un teixit.

Si posem com per exemple el Fetge, que és Yin, té a la Vesícula Biliar con a òrgan Yang,  nodreix els ulls i governa els tendons. Això que aparentment pot semblar estrany, ens pot fer recordar que en una hepatitis els ulls es tornen de color groc.

Així la teoria dels “Zang-Fu”, ens descriu el nostre cos, les funcions dels seus òrgans i les relacions interdependents entre ells.

  • Melsa transforma els aliments que ingerim en Qi nutritiu, indispensable perquè Cor generi sang.
  • Ronyó proporcionen Qi a Cor per fabricar sang.
  • Pulmó ajuda a transportar el Qi nutritiu a Cor per donar suport a la producció de sang.
  • La sang circula a través dels vasos sanguinis gràcies al Qi de Cor.
  • El bon funcionament de Melsa serveix per assegurar que la sang no surti dels vasos.
  • Fetge governa la circulació del Qi, reserva la sang i controla el seu volum.

Així cada un d’aquests sistemes d’òrgans té una estreta relació amb la resta i la bona salut depèn del seu bon funcionament, que a la vegada també depèn de la fluides del Qi i de la sang per tots aquets sistemes.

Si es bloqueja el flux d’algun d’aquests òrgans, es produeix un estancament, si no hi ha suficient Qi ni sang, tindrem una deficiència, i si hi ha massa Qi tindrem un excés.

TEORIA DELS CINC ELEMENTS O DE LES CINC FASES

La teoria dels cinc elements és una teoria en la qual l’univers  està reflectit en cinc fases.  El nostre cos és un microcosmos dins el macrocosmos, així també podrem entendre’l des d’aquesta perspectiva. Cada una de les fases estan interconnectades entre elles i experimenten canvis constant i sempre estan en moviment.

Fusta, Foc, Terra, Metall i Aigua són les cinc fases i cada una d’elles té unes característiques i unes funcions determinades.

  1. Fusta: Representa la fase activa i de creixement i per això se li associa la primavera.
  2. Foc: És la fase de total expansió i transformació, i s’associa amb l’estiu.
  3. Terra: Es la fase al final de la expansió i està associat amb el final de l’estiu.
  4. Metall: És la fase on s’inicia una introspecció i s’associa amb la tardor.
  5. Aigua: És la fase total de tranquil·litat i tancament, associant-la amb l’hivern.

Si observem l’anagrama que representa les cinc fases, cada una d’elles alimenta la següent, relació descrita com a relació de “mare-fill” , del “cicle Shen” o “cicle de generació”, així l’Aigua és la mare de la Fusta, però el Metall és la mare de l’Aigua i així en cada una d’elles.

  • La fusta alimenta el foc.
  • El foc genera la terra.
  • A la terra hi trobem el metall (minerals).
  • I el metall quan es fon produeix l’aigua.
  • L’aigua nodreix als arbres i crea la fusta.

Si una de les fases està en accés o en deficiència estarem amb disharmonia, per això hi ha una altre relació descrita com una relació de “control” o “cicle Ke” que vetlla per controlar l’excés.

  • L’aigua apagarà el foc
  • El foc fondrà el metall
  • El metall tallarà la fusta
  • La fusta en forma d’arrels remou la terra
  • La terra absorbeix l’aigua.

Els antic savis de Xina, després de crear una visió del món on tot estava vinculat als cinc elements, van estendre aquest model a tots els aspectes de la vida: les estacions, els colors,  i també al microcosmos del cos humà, corresponent a cada una de les fases un òrgan Yin, un òrgan Yang, una emoció i un gust entre altres.

Els cinc elements en l’organisme

El Cor té la propietat d’escalfar i per això s’associa a l’element Foc,  el Fetge s’associa a la Fusta, la Melsa amb la Terra, Pulmó  amb el Metall, i  Ronyó amb l’Aigua.

Aquesta teoria serveix per explicar el que succeeix quan es produeix una disharmonia i els terapeutes de MTX la utilitzen per a diagnosticar i poder tractar.  Per exemple, si una dona té fogots en la menopausa, es consideren un símptoma de predomini de l’element Foc.  El Foc crema perquè la Fusta (Fetge) està molt seca ,i l’element Aigua  (Ronyó) no la nodreix.  L’aigua es necessita per controlar la temperatura corporal i humitejar els ulls, les articulacions, les músculs i els òrgans sexuals.  Ronyó està associat a l’element aigua, per això els fogots són un símptoma d’una deficiència de la part Yin de Ronyó.

L’esquema dels cinc elements ens ajuda a trobar el desequilibri que pot provocar la malaltia si no ha arribat encara . La salut no és una absència de símptomes, sinó que és el funcionament equilibrat i harmonitzat del cos.

 

Loading...

Desenvolupat per Botigues Online ServiShopping